Remove ads from this guestbook - starting at just EUR2,50

Comments

Carme Mompart Resina@ 4:48pm 12-02-2016
Moltes Felicitats!!!! La meva primera llibreria va ser La G
ralla al carrer Museu. Em fascinava tot el mon dels llibres, l'olor del paper nou. Encara recordo com els embolicaveu per regal amb el paper xarol brillant llis i una enganxina, sense llaços, sencill, modern amb elegància, com ha estat la vostre trajectòria. És un plaer pels sentits venir a la La Gralla. Per mooolts anys!!!!
Pep Clavera@ 7:42pm 11-30-2016
Com a ex-comptable de La Gralla, només puc tenir paraules d’ agraïment, perquè La Gralla va ser la meva primera feina digna. Vaig entrar-hi a treballar amb vint-i-cinc anys, duent a l’esquena una experiència laboral nefasta. No voldria sonar Dickensià, però des dels 13 anys havia treballat en fàbriques, magatzems, oficines, obres, i cuines de restaurants. Eren feines precàries, mal pagades, gairebé sempre sense assegurar, i sovint amb un ambient de treball poc agradable, per dir-ho suau. Per tant, entrar a formar part de la cooperativa en aquells ja llunyans anys 80 va ser un dels moments més agradables de la meva vida.

Coneixia la gent de La Gralla des que tenia 15 o 16 anys: el Frederic i la Tuni, la Pilar, la Mercè, la Mari, l’ Àngels, i els que van anar venint després. Però mai se m’ havia passat pel cap que hi podia acabar treballant. Fins un dia en un tren que anava de Granollers a Barcelona, en què em vaig trobar per casualitat en Miquel Colomer. Jo no el coneixia gaire aleshores, però, com que encara no existien els mòbils, vam posar-nos a parlar. I saltant d’ una cosa a una altra, vam parlar també de feina, i li vaig comentar que això de treballar en una cooperativa em semblava una bona cosa. En aquell moment jo ajudava a dur la comptabilitat d’ una empresa, però estava mal pagat i sense assegurar, per variar.

Unes quantes setmanes després, la Tuni em va proposar passar a formar part de la cooperativa per dur la comptabilitat. Em vaig sentir com si m’ hagués tocat la loteria, i li vaig dir que si a l’ instant.

Des del primer dia, vaig trobar-m’hi com a casa. Per primera vegada a la vida no em fotia pal anar a pencar. Quan va arribar el juny, després d’uns mesos de treballar-hi, vaig presentar-me a la prova d’ accés a la universitat per majors de 25 anys, que per a mi era de les coses més importants en aquell moment, ja que feia temps que em preparava i ho veia com la meva taula de salvació per sortir de la precarietat. El fet d’ estar a La Gralla em va donar seguretat i confiança per poder aprovar, perquè ja tenia alguna cosa que valia la pena en cas de suspendre.

Després em van donar totes les facilitats a nivell d’ horaris, etc. perquè pogués compaginar la feina amb els estudis. Van ser els anys més intensos de la meva vida, compartits amb gent jove que, com jo mateix, paral•lelament a la feina a La Gralla, també preparava projectes de futur. Encara ara, 30 anys després d’ haver deixat La Gralla per emprendre cadascú projectes diferents, ens trobem una vegada a l’ any, coincidint amb la castanyada, en homenatge a aquells temps.

Els records que tinc del meu pas per La Gralla són tan nombrosos que m’ és impossible citar-los tots. Però era impagable veure el Frederic amb el seu puro fumejant, envoltat de papers i llibres per tot arreu, amb el seu tarannà trempat i tranquil, i el seu riure contagiós. I els dinars a cala Tuni, on fèiem les reunions. I les xerrades que teníem. I el que vaig arribar a riure amb el Siqui, la Mari i el Rubio. Brutal. I el poder fer la feina a la meva manera. I sobretot, sobretot, aquella sensació que ningú s’ aprofitava de tu, que tots estàvem al mateix vaixell. Aquella tranquil•litat tan nova per mi.

Potser no em reconeixereu gaire en aquest text. Hi trobareu a faltar un Pep més escèptic, sorneguer i irònic. Però avui no tocava. Sempre he cregut en allò que diuen que “de bién nacido es ser agradecido”. I en aquest 50è aniversari tocava donar les gràcies. Gràcies Miquel per haver pensat en mi quan es va parlar d’ agafar un comptable. Gràcies a tots per haver-me acceptat. Gràcies Tuni per haver-me ofert la feina. Gràcies Frederic per haver-m’ho posat tan fàcil. Gràcies Siqui i Mari per haver-me fet riure tant. Gràcies a tots, de veritat. Com diria en Quim Masferrer: gent de La Gralla, sou molt bona gent!
Montserrat Roca@ 11:46am 11-29-2016
Des de sempre, per a mi, les persones de la Gralla han tigut el mateix cognom. La Tuni de La Gralla, la Rosa de la Gralla, la Pilar de la Gralla, la Mari se la Gralla, encara dic la Mercè o la M. Àngels de la Gralla....i auxò que fa temps que ja no hi treballen
dolors olmedo@ 12:57pm 11-19-2016
Jo vaig descubrir La Gralla quan tenia 13 anys aproximadament, ara en tinc 38. No vaig conèixer la llibreria del carrer Museu. Per mi era un espai relaxant on podies passar-te molta estona mirant i palpant llibres fins a triar-ne el que més t'agradava. Vaig ser clienta fins que vaig entrar a treballar l'any 2003 i encara estic aquí envoltada del que més m'apassiona, els llibres. És tot un luxe i un orgull poder participar de la botiga dia a dia.
Felicitats a la millor llibreria del món i que ens segueixi donant moltes alegries i molta cultura durant molts més anys.

Messages: 61 until 75 of 64.
Number of pages: 5
Newer1 2 3 4 [5]